Els Sistemes d'Informació Geogràfica

Avaluació del paisatge a través dels sistemes d'informació geogràfica.

Què és?

És un sistema informàtic capaç d'integrar, emmagatzemar, editar, analitzar, compartir i mostrar informació amb referències geogràfiques. De forma més genèrica, es tracta d'una eina a partir de la qual els usuaris poden fer consultes interactives (cerques definides per l'usuari), analitzar la informació espacial, i editar-ne les dades.
En general un SIG ha de tenir la capacitat de donar resposta a les següents preguntes:
-On està l'objecte A?
-On està A en relació amb B?
-Quantes ocurrències del tipus A hi ha en una distància D de B?
-Quin és el valor que pren la funció Z en la posició X?
-Quin és la dimensió de B (Freqüència, perímetre, àrea, volum)?
-Quin és el resultat de la intersecció de diferents tipus d'informació?
-Quin és el camí mes curt (menor resistència o menor cost) sobre el terreny des d'un punt (X1, I1) al llarg d'un corredor P fins a un punt (X2, I2)?
-Què hi ha en el punt (X, I)?
-Quins objectes estan pròxims a aquells objectes que tenen una combinació de característiques? -Quin és el resultat de classificar els següents conjunts d'informació espacial?
Utilitzant el model definit del món real, simuli l'efecte del procés P en un temps T donat un escenari S .


Quin és el seu funcionament?

• Localització absoluta sobre la superfície terrestre



• La descripció de la seva posició i forma geomètrica en dos o tres dimensions



• Informació alfanumèrica que el qualifica i classifica



• Relacions espacials amb els altres elements

També s' utilitza en la recerca , lagestió de recursos, la planificació de despeses, l'avaluació del'impacte ambiental, els plans de desenvolupament, la cartografia o la planificació de rutes.


Fes clic aquí per ampliar la teva informació sobre aquest tema.
Per obtenir més informació cliqueu!

Procés de comunicació entre mòbils

El mòbil fa la petició a la cèl·lula que li dóna cobertura i m en aquest moment, aquesta transmet la informació a les altres cèl·lules pròximes fins a arribar a la central.
El temps que l'abonat utilitza la xarxa li és facturat, i quan rep una trucada itinerant segons la tarifa pactada per la seva companyia amb la del país on es troba.
Els ordinadors centrals de les companyies es posen en contacte i realitzen els enllaços intercontinentals necessaris, ja sigui per cables terrestres, submarins o via satèl·lit, amb el destinatari de la trucada.

Funcionaments de la telefonia mòbil

El sistema de telefonia mòbil cel·lular es basa en la divisií de kes zones geogràfiques en cèl·lules de cobertura.Aquestes cèl·lules se subdivideixen en més cèl·lules segons el nombre d'abonats que hi ha a la zona, per poder garantir la cobertura i els serveis.
El mòbil emet, a intervals determinats, uns senyals d'identificació que són captats per les cèl·lules. Aquestes cèl·lules les identifiquen i el transmeten per radiofreqüencia a les altres cèl·lules més properes fins a arribar a la central de la companyia a la qual pertany l'abonat. El sistema informàtic detecta l'activitat del mòbil, enregistra la cèl·lula que li està donant cobertura, consulta ka base de dades i verifica si l'abonat té missatges pendents de lliurar trucades perdudess.

Telefonia mòbil cel·lular

Els sistemes de telefonia mòbil cel·lular permeten la comunicació entre usuaris que es desplacen lliurament per diferents llocs de la geografia. Ofereixen els serveis següents:

- telefonia mòbil.
- enviament i rebuda de missatges curts.
- enviamenr i rebuda de dades.
- serveis d'Internet (correu electrònic, navegació, comerç, electrònic).
- trucada amb vídeo.
- TV digital

Connexió d'un PC amb un altre PC

Per fer aquesta connexió, s'usa el cable de parells trenats amb connectors RJ45. L'única diferència amb el cable anterior és que, en el moment de col·locar els connectors, els fils dels parells trenats no es connectaran connector a connector.


Aquest cable s'anomena cable encreuat ( cross-over ) i s'utilitza per connectar dos ordinadors o dos concentrados ( hubs ).

Aparells que permeten navegar amb GPS

Navegador. La seva funció exclusiva és navegar.

PDA.Són elements per capturar els senyals dels satèl·lits GPS.

Mòbil.

Utilització dels GPS

Com a sistemes de navegació terrestre, hi ha nombrosos aparells i programes que, mitjançant el sistema de posicionament global, són capaços de dirigir un automòbil, un vaixell, un avió, una moto, una bicicleta, un exurcionista, ect. des d'un origen. Aquests programes, a més de donar la posició, també representen els mapes de la zona per on s'està viatjant.

Funcionament del sistema GPS

Quan una persona vol determinar una posició, només ha de connectar l'aparell GPS en un lloc descobert i esperar uns segons que aquest rebi el senyal d'un determinat nombre de satèl·lits de la xarxa de posicionament global. L'aprell GPS rep la informació de la posició i els valors del rellotge de cada un dels satèl·lits que ha pogut localitzar des del zenit del lloc on fem mesura fins a l'horitzó.

La xarxa de satèl·lits de posicionament global (GPS)

El sistema de posicionamenr global és format per una xarxa de 27 satèl·lits que envolten la Terra.Estan situats en una òrbita circular intermèdia a 20.200km de distància de la superfície de la Terra.

Connexió de l'ordinador personal amb l'encaminador ( router )

La connexió d'un ordinador PC es pot fer per cable o per ones.

Per fer la connexió per cable, cal utilitzar un encaminador de parells trenats. Aquest cable es compon de quatre parells de fils de coure recoberts per aïllants plàstics de diferents colors.

Aquests sistema es diu connector a connector, i permet connectar diversos PC a un concentrador ( hub) per poder formar una xarxa local o un PC a l'encaminador per utilitzar Internet.

Què és Internet?

http://www.youtube.com/watch?v=nmo41QS-33o

- correu electrònic: Permet enviar i rebre textos, imatges, sons i vídeos a qualsevol lloc del món amb molta rapidesa.

-Llistes de correu:Grups de persones que mitjançant el correu elctrònic envien informació a tots els membres subscrits del grup.

-News: Són grps de notícies que estan classificats oer temes: automobilismes, escacs, informàtica, cinema, teatre, ciènciea, etc.

- World Wide Web ( pàgines web): És el sistema que ens permet visualitzar la informació en format de pàgines multimèdia amb text, imatge, sons i vídeo.

- Comerç electrònic : Hi ha empreses que permeten que es comprin els seus productes des de la xarxa amb targetes de crèdit.

-IRC (Internet realy chat): Permet conversar amb moltes persones d'arreu del món alhora, en temps real i sense demores.

-FTP (file transfer protocol): Permet enviar o rebre qualsevol tipus de fitxer, dades, imatges, sons o vídeos, amb força rapidesa.

-Telnet: Permet connectar l'ordinador personal com si fos una terminal d'un servidor remot, sempre que es tingui permís d'accés.

-VOI: Telefonia per Internet:Aquesta tecnologia permet utilitzar la connexió per parlar per telèfon. Es diu telefonia IP o veu sobre IP ( VOIP, voice over IP)

Programes per verificar els codis IP i comprovar la connexió a la xarxa Internet del nostre ordinador

Si volem saber el número de l'adreça IP que té el nostre ordinador, podem utilitzar el programa IPCONFIG. Aquest programa ens informa del nom de la xarxa que ens dóna servei a Internet i el número de IP que ens han assignat.
Per saber si la connexió del nostre ordinador funciona bé amb la xarxa d'Internet, hem d'executar el programa PING que envia quatre paquets d'informació a l'ordinador de l'adreça electrònica que li escrivim. Per saber per quin camí passen els paquets de la nostra connexió, fem servir els programa TRACERT i l'adreça on volem anar.

El protocol IP

Quan el protocol TCP ha acabat de prepar els paquets per fer la tramesa, comença la feina del protocol IP, que és l'encarregat d'afegir a cada paquet que s'aha d'enviar l'adreça de l'ordinador de destí ( ene l nostre cas, l'adreça de l'ordinador de Nova York que desi el correu electrònic per al nostre amic) i també de l'ordinador que l¡envia ( el remitent)

Aquestes adreces són uns números ( número IP) que identifiquen cada ordinador que té accés a la xarxa d'Internet.
Ara, tenim, doncs, un conjunts numerat de paquets amb unes etiquetes que porten l'adreça del destí.
L'ordinador que ens dóna accés a la xarxa Internet comença a enviar els paquets als nusos dela xarxa que disposen d'encaminadors, que són ordinadors especialitzats a trobar cada paquet que els arriba el camí més ràpid i segiur fins a l'encaminador següent.
Quan l'ordinador amb l'adreça (IP) de destí ha rebut unnombre de paquets, fa que el protocol TCP analitzi i ordeni la informació, que controli si hi ha tots els paquets i que comprovi si tots tenen la quantitat d'informacio que diu l'etiqueta, o no porten tota la informació, el protocol envia a l'adreça (IP) d'origen per reclamar-los.

Com viatja la informació per a la xarxa

El protocol TCP

El que es fa servir per comunicar-se per la xarxa Internet és el ( TCP/ IP). Aquest protocol és utilitzat per ordinadors del món.
Quan d'ha aconseguit que l'ordinador tingui connexió amb un altre, és quan comença a funcionar el control de protocol de transimisió ( TCP ), que analitza la quantitat d'informació que ha d'enviar. El protocol ( TCP ) posa una etiqueta a cada paquet perquè l'ordinador que els rebi els pugui identificar. L'etiqueta portarà el nñumero de l'ordre del paquet en el conjunt de tot l'enviament.

Organització de la xarxa Internet

La xarxa Internet és com una teranyina gegantina que envolta la Terra, i cadascun dels punts o nusos d'unió dels fils és un altra teranyina més petita.

Perquè la informació pugui anar d'un lloc a un altre ha calgut ordenar les xarxes que formen el conjunt d'Internet.Per poder identificar les xarxes i els seus ordinadors s'han assignats un números a cada xarxa i els ordinadors d'aquestes que tenen accés. Aquest número s'anomena IP. Un número IP podria ser, per exemple, 198.168.128.110. No hi pot haver cap altre número igual a tot el món. A cadascun d'aquests números li correspon un domini, que és fàcil de recordar.

Història de laxarxa de xarxes

El concepte de xarxes descentralitzades va començar als anys seixanta. Els científics van pensara idea una xarxa en que mai no s'aturés la circulació de la informació per les diverses xarxes que la componien. El sistema és molt enginyós: en el moment en què la informació es introduïda a la xarxa per ser enviada a un destinatari, no segueix un camí predeterminat, sinó que cada ordinador fa avançar la ingormació a qualsevol ordinador amb el qual tingui connexió.
Els científics es van adonar de les moltes possibilitats que té aquest sistema de xarxes i van començar a desenvolupar la xarxa anomenada Internet, avui dia utilitzada per a milions de persones.
L'any 1989 al Centre d'Investigació Europeu ( CERN ) es va inventar un sistema per intercanviar informació amb possibilitats multimèdia, que es va anomenar World Wide Web. Aquest sistema permet navegar i obtenir informació des de les pàgines web que hi ha en milions d'ordinadors connectatas a la xarxa internet

Elements que componen una xarxa d'àrea local ( LAN )

Tots els ordinadors que es connectaran a la xarxa han de tenir una targeta Ethernet. Després, cal decidir la tipoligia que s'utilitzarà per connectar els ordinadors. La tipologia en estrella és la més segura, ja que si es produeix una avaria en un cable o en una targeta continua funcionant, excepte l'element avariat.
Utilitzarem un cable de parell trenat de la categoria 5 amb connectors RJ45. Per a cada aula on hi hagi més d'un ordinador, s'ha d'instal·lar un perifèric anomenat concentrador, que connecta els cables dels ordinadors i els perfièrics a la xarxa per poder rebre i enviar informació.
Per poder treballar per la xarxa, eks ordinadors s'han de configurar. En cada ordinador s'ha de configurar el protocol de comunicacions TCP/IP, el més utilitzat avui dia, i cal assignar a cada ordinador un nom i un número d'identificacio.
Aquest ordinador, que s'anomena servidor de xarxa, controla la seguretat de la utilització de la xarxa, observa els usuaris, controla si un usuari té permisos per utilitzar certs programes i su pot llegir certes dades d'un arxiu.

Tipus de xarxes

Tipologia en estrella

Tipologia en bus



Tipologia en anell



Les xarxes es poden connectar segons el tipus de cable o de conexions.

- Tipologia en bus. Cada ordinador es connecta amb el següent mitjançant un cable coaixal i els conectors BNC. Aquest tipus és utilitzat per fer xarxes de poca longitud.

- Tipologia en estrella. La majoria de xarxes actuals són d'estrella. En aquest tipus de xarx, cada ordinador està connectat amb el concentradir, i en cas que una d'aquestes connexions tingui una avaria, els altres ordinadors poden continuar treballant normalment. Un del inconvenients és que es necessita molt més cable en la instal·lació i el cost és més elevat, però l'avantatge principal és que la xarxa és més segura i fàcil de mantenir.

- Tipologia en anell. Tots els ordinadors de la xarxa estan connectats al mateix cable i per poder comuncar-se tres han de esperar el seu torn.

Sistema d'ones sense fil

- Sistema d'ones sense fil. També s'utilitza per connectar ordinadors dins de xarxes LAN. Aquestes xarxes permeten que els ordinadors es puguin connectar des de qualsevol lloc de l'edifici.
Són molt útils per als ordinadors portàtils.

- Concentrador ( hub). És un perifèric de la xarxa que agrupa un conjunt de dispositius per compartir un mateix cable de transport de la xarxa.

- Punt d'accés ( AP, acces point). És un perifèric concebtradis que permet interconnectar dispositius sense fil per formar una xarxa sense fil WLAN ( wireless LAN).

La normativa estàndard de certificació de les xarxes sense fil s'anomena WI-FI (wireless fidelity).Els estàndards més utilitzats són l'IEEE 802.11b, d'11Mbps, i l'IEEE 802.11g, de 54Mbps.

Descripció física de les xarxes d'àrea local ( LAN )

FIBRA ÒPTICA PARELL TRENAT CABLE COAXIAL

Per poder connectar un ordinador amb un altre, cal que tingui un dispostiu per connectar-se a la xarxa. En els ordinasdors personals, aquest dispositiu és la targeta de xarxa.
L'altre element que és necessita és el medi de transmissió , que pot ser un cable específic o les ones magnètiques.Hi ha tres tipus de cables:

- El cable coaxial; format per un conductor central, envoltat per un aïllament dialèctic. El connector que s'utilitza té el nom BNC.


CABLE COAIXAL

- El cable anomenat parell trenat(TP); és un cable a din del qual hi ha quatre parells de cables trenats. Aquest cable és el mñes utilitzat avui dia ja que és molt econòmic.
El connecttor que s'utilitza per fer les connexions es diu RJ45.
PARELL TRENAT

- El cable de fibra òptica; la fibra òptica permet fer transmissions de senyals lluminosos a alta velocitat i no és afectada per les interferències electromagnètiques externes.
FIBRA ÒPTICA

Normalització de les xarxes

L'Organització Internacional de Normalització ( ISO, Internacional Organitzation for Standradization) va crear unes normes perquè tots els fabricants que les respectessin poguessin garantir que els seus ordinadors es podien connectar amb tots els que les complien. Així es va aconseguir que les xarxes LAN i les WAN tinguessin una expansió per tot el món.
Aquest model de connexió va rebre el nom de dodel OSI ( open system interconnection).
El model OSI es compon de set capes, cada una de les quals fa una funció determinada.

Origen de les xarxes d'ordinadors

Desprès de l'invent de l'ordinador, les empreses van ser les principals consumidores d'aquest aparell. Cada cop els ordinadors avançaven més tecnologicament i va sorgir la necessitat de deixar de treballar de manera auntònoma i es va crear la necessitat de comunciar els ordinadors per unificar les dades.
Aquest sistema de comunicació es va anomenar comuncació en xarxa.
Les xarxes d'àrea local permeten connectar els ordinadors d'un mateix edifici i poder compartir els arxius de dades i els perifèrics, com les impressores.
Avui dia, un ordinador pot intercanviar informació amb altres ordinadors de ka mateixa ciutat, del mateix país o fins i tot amb ordinadors d'altres països. Aquestes xarxes de llarg abast s'anomenen xarxes d'àrea geogràfica extensa WAN.
Per tant, una xarxa d'àrea extensa ( WAN) permet connectar xarxes d'àrea local (LAN) amb altres xarxes d'àrea local, situades a qualsevol lloc del món.

Micròfon de l'ordinador

El micròfon és un transductor electroacústico. La seva funció és la de transformar (traduir) les vibracions degudes a la pressió acústica exercida sobre la seva càpsula per les ones sonores en energia elèctrica o gravar sons de qualsevol lloc o element.

Pantalla de l'ordinador

El monitor o pantalla d'ordinador, encara que també és comú anomenar-lo "pantalla", és un dispositiu de sortida que, mitjançant una interfície, mostra els resultats del processament d'un ordinador.

Aventatges

* El grossor és inferior pel que poden utilitzar-se en portàtils.
* Cada punt s'encarrega de deixar o no passar la llum, pel que no hi ha moire.
* La geometria és sempre perfecta, ho determina la grandària del píxel

Desventatges

* Només poden reproduir fidelment la resolució nadiva, amb la resta, es veu una vora negra, o es veu difuminat per no poder reproduir mitjos píxels.
* Per si soles no produïxen llum, necessiten una font externa.
* Si no es mira dintre del con de visibilitat adequat, desvirtuen els colors.
* El ADC i el DAC d'un monitor LCD per a reproduir colors limita la quantitat de colors representable. o El ADC (Convertidor Digital a Analògic) en l'entrada de vídeo analògica (quantitat de colors a representar). o El DAC (Convertidor Analògic a Digital) dintre de cada píxel (quantitat de possibles colors representables). o En els CRT és la targeta gràfica l'encarregada de realitzar això, el monitor no influïx en la quantitat de colors representables, salvo en els primers models de monitors que tenien entrades digitals TTL en lloc d'entrades analògiques.

Altaveus per l'ordinador

Un altaveu és un transductor electroacústic que converteix un senyal elèctric en so . En els sistemes de música és l'element que més determina la qualitat del so. En la seva versió reduïda, on s'aplica directament a l'orella de l'oient, rep el nom d'auricular.
El disseny tradicional està format per dues parts:
un con semi-rígid, que està subjectat a una bobina, normalment de coure. Aquesta bobina esta orientada de forma coaixal amb un imant permanent. Quan el senyal elèctric recorre la bobina fa oscil·lar la part semi-rígida, i es produeix el so. L'altaveu consta d'una membrana, generalment de cartró i de forma cònica, unida a una bobina que rep el corrent elèctrci del senyal. Aquesta bobina està localitzada dins d'un potent imant i, per efecte electromagnètic, es mou quan el corrent elèctric la travessa. El moviment vibratori de la bobina es transmet immediatament al con de cartró al qual està fixada. Així es produeix el so.

Disc dur extern

Un disc dur portàtil (o disc dur extern) és un disc dur que és fàcilment transportable d'un costat a un altre sense necessitat de consumir energia elèctrica o bateria. Des que els CD-R i CD-RW s'han estès com emmagatzematge barat, s'ha canviat la filosofia de tenir el mateix tipus d'emmagatzematge de disc intercambiables tant per a emmagatzematge com per a còpia de seguretat o emmagatzematge definitiu. Abans normalment eren discos magnètics o magneto-òptics. Ara es tendeix a tenir l'emmagatzematge òptic per a un ús més definitiu i altre mitjà sense discos intercambiable per a transport. Aquest el cas de les memòries USB i els discos durs portàtils. Un disc dur portàtil pot ser des d'un microdisco fins a un disc dur normal de sobretaula amb una carcassa adaptadora. Les connexions més habituals són USB 2.0 i Firewire, menys les SCSI i les SATA. Aquestes últimes no estaven concebudes per a ús extern però donada la seva longitud del cable permesa i la seva capacitat Hot-plug, no és difícil usar-les d'aquesta manera. Els discos USB microdrive i portàtils (2,5") es poden alimentar de la connexió USB. Encara que algunes vegades no és suficient i requereixen ser endollats a dues USB alhora.

Altres funcions:

Amplia les capacitats i permet gravar d'una Càmera miniDV directament i ell mateix crea els fitxers dintre del disc dur. Uns altres són discos durs multimèdia que permeten guardar videos com si fos un disc dur normal i reproduir-los connectant una sortida de video que duen al televisor, sense necessitat de cap altre aparell afegit

ROUTER

El enrutador (calc de l'anglès router), direccionador, ruteador o encaminador és un dispositiu de maquinari per a interconnexió de xarxa d'ordinadors que opera en la capa tres (nivell de xarxa). Un router és un dispositiu per a la interconnexió de xarxes informàtiques que permet assegurar el enrutamiento de paquets entre xarxes o determinar la ruta que ha de prendre el paquet de dades.

IDE / SCASI (DVD)

El nom d'aquest dispositiu fa referència a la multitud de maneres en les quals s'emmagatzemen les dades: DVD-ROM (dispositiu de lectura únicament), DVD-R i DVD+R (solament poden escriure's una vegada), DVD-RW i DVD+RW (permeten gravar i esborrar les vegades que es vulgui). També difereixen en la capacitat d'emmagatzematge de cadascun dels tipus.

Càmara web

Una cámara web o web cam es una petita càmara digital connectada a l'ordinador , la qual pot capturar imatges i enviar-les a través d'Internet ja sigui a una pàgina web o a altres ordinadors de forma privada.

Les webcams necessiten un ordinador per a transmetre les imatges. Malgrat aquestes, existeixen altres càmares autònomes que només necessiten un punt de accès a la red informàtica. Per diferenciarles de la webcam o càmares de web se les anomena net cam o càmaras de web.

També són molt utilizades en missatgería instantànea i chat como el Windows Live Messenger, Yahoo! Messenger, Ekiga, Skype etc. En el cas del MSN Messenger apareix un icone indicant que l'altre persona té webcam. Generalment pot transmetre imàtges en viu, peró també pot capturar imàtges o petits vídeos (depenent del programa de la webcam) que poden ser grabats i transmesos per internet.

Teclat d'ordinador

Un teclat d'ordinador és un utilitzat per la introducció d'ordres i dades en un ordinador , encara que teclats similars s'utilitzen també en màquines d'escriure. Actualment el teclat és un element indispensable per un ordinador i és juntament amb el ratolí el perifèric d'entrada més important.
Alguns teclats incorporen diferents colors per les tecles especials i les tecles de lletres i nombres per facilitar la feina d'identificació de les tecles a l'usuari.

Ratolí

El ratolí és un perifèric d'ordinador, generalment fabricat en material plàstic, que podem considerar, al mateix temps, com a un dispositiu d'entrada de dades i de control, depenent del programari que maneja en cada moment. Sol estar dotat de dos o tres botos de pulsació que permeten activar fent-hi clic varies accions depenent del botó premut (esquerre, central, dret) i de l'àrea en el que es troba la puntera.

Funcionament del ratolí mecànic.
1: En moure el ratolí es fa girar la bola
2: la qual mou uns cilindres ortogonals
3: units als discos de codificació òptica, opacs però perforats
4: què, depenent de la seva posició, poden deixar passar o interrompre els raigs infrarojos emesos per un LED.
5: Aquests polsaments són captats per uns sensors què els converteixen en velocitat vertical i horitzontal.

targeta de vídeo

Una targeta gràfica, targeta de vídeo, placa de vídeo, targeta acceleradora de gràfics o adaptador de pantalla, és una targeta d'expansió per a ordinadors, encarregada de processar les dades provinents de la CPU i transformar-los en informació comprensible i representable en un dispositiu de sortida, com un monitor o televisor.
Les targetes gràfiques més comunes són les disponibles per als ordinadors compatibles amb la IBM PC, a causa de l'enorme popularitat d'aquestes, però altres arquitectures també fan ús d'aquest tipus de dispositius.

targeta de so

Una targeta de so o placa de so és una targeta d'expansió per aordinadors que permet l'entrada i sortida d'àudio sota el control d'un programa informàtic anomenat controlador (en anglès driver). L'us mès freqüent de les targetes de so consisteix a proveïr mitjançant un programa que actua de mesclador, que les aplicacions multimèdia del component d'àudi i so puguin ser gestionades.

Animació Digital

L'ordinador ha aconseguit posar en moviment tota mena d'imatges, amb un exponent ben visible en el món del cinema. Aquest vídeo parla sobre l'aplicació de l'animació digital en diversos àmbits; la tecnología i l'Educació Artística.

Per cerca mès informació sobre aquest tema entreu a aquest enllaç
A l'enllaç hi podem trobar informació sobre l'ordinador i el seu entron.

Disc dur intern

Un disc dur o disc rígid, és un dispositiu no volàtil, que conserva la informació malgrat la pèrdua d'energia, que empra un sistema d'enregistrament magnètic digital. Dintre de la carcassa hi ha una sèrie de plats metàl·lics apilats girant a gran velocitat. Sobre els plats se situen els capçals encarregats de llegir o escriure els impulsos magnètics. Hi ha distints estàndards per a comunicar un disc dur amb l'ordinador. També existeix altre tipus de discos denominats d'estat sòlid que utilitzen cert tipus de memòries construïdes amb semiconductors per a emmagatzemar la informació. L'ús d'aquesta classe de discos generalment es limitava a els superordinador ( ordinadors amb grans capacitats).

ROM

Memòria de només lectura, és una classe de mitjà d'emmagatzematge utilitzat en els ordinadors i altres dispositius electrònics. Les dades emmagatzemades en la ROM no es pot modificar -almenys no de manera ràpida o fàcil- i s'utilitza principalment per a contenir el firmware (programari que està estretament lligat a maquinari específic, i és poc probable que requereixi actualitzacions freqüents).

RAM

La memòria d'accés aleatori, és la memòria des d'on el processador rep les instruccions i guarda els resultats. És l'àrea de treball per a la major part del programari d'un ordinador.Existeix una memòria intermèdia entre el processador i la RAM, cridada cache, però aquesta només és una còpia (d'accés ràpid) de la memòria principal (típicament discos durs) emmagatzemada en els mòduls de RAM.
La frase memòria RAM s'utilitza freqüentment per a referir-se als mòduls de memòria que s'usen en elsordinadors personals i servidors. Aquests, també posseïxen la qualitat de presentar retards d'accés iguals per a qualsevol posició. Els mòduls de RAM són la presentació comercial d'aquest tipus de memòria, que es compon d'integrats soldats sobre un circuit imprès, en altres dispositius com les consoles de videojocs, aquesta mateixa memòria va soldada sobre la targeta principal.

Placa base

És una targeta de circuit imprès a la qual es connecten les altres parts de l'ordinador. Té instal·lats una sèrie d'integrats, entre els quals es troba el chipset, que serveix com centre de connexió entre el processador, la memòria RAM, els busos d'expansió i altres dispositius.
Va instal·lada dintre d'una caixa que en general està fet de xapa i té un panell per a connectar dispositius externs i molts connectors interns i sòcols per a instal·lar components dintre de la caixa. La placa base, a més, inclou un programari cridat BIOS, que li permet realitzar les funcionalitats bàsiques, com proves dels dispositius, vídeo i maneig del teclat, reconeixement de dispositius i càrrega del sistema operatiu.

Memòria

Component del hardware que emmagatzema l'informació processada per l'ordinador.
La memòria pot estar constituïda fisicament per:

- Un conjunt de circuits electrònics, (en aquest cas estarem fent referència a la memòria interna).

- Dispositius que es basen en alguna propietat física estable del mitjà per a guardar l'informació:

propietats òptiques
propietats magnètiques
propietats dielèctriques

(en aquest cas estarem fent referència a la memòria externa).

CPU o unitat central de procès

S'encarrega de la transeferència i el processament de l'ordinador.Un programa és un conjunt d'instruccions que la CPU processa. Aquest té diverses funcions:

- Registre de dades: guarda les dades i les instruccions dels programes amb els que s'opera.

- Registre d'adreçes: guarda les direccions de memòria.

-Registre d'estat: indica l'estat del microprocessador després de realitzar les últimes operacions.